Per sobre dels debats en relació a la sostenibilitat del sistema sanitari públic, no s’ha d’oblidar que és essencial que els seus pilars, és a dir, les organitzacions que presten els serveis als ciutadans, gaudeixin i apliquin mesures que facin possible el manteniment del nombre de malalts atesos en aquest exercici l’any 2009, sense cap reducció en la qualitat dels serveis clínics, i sense increments en la despesa.
‘Parlem aviat de la sosteniblitat micro’, demanen moltes veus del sector.
Què opina la majoria de responsables de la gestió de les entitats? On posem les prioritats a curt termini?
En primer lloc cal mantenir el volum d’ingressos sense perdre, per part de les tarifes, la repercussió de l’IPC en les mateixes com ha estat una constant en els darrers anys. Les entitats amb plans d’empresa o pactes previs anuals acordats amb el CatSalut, per raons diverses, han de tenir la certesa del compliment dels seus objectius d’ingressos per al proper exercici, o bé renegociar de forma possibilista els terminis dels mateixos i la incorporació al costos de la despesa financera, de trobar finançament.
Un element de certesa, que és necessari determinar i confirmar el més aviat possible, és el suport econòmic al cost de la implementació del VII Conveni Col·lectiu de la xarxa.
Contribuir a determinar una DMA de gestió, alternativa a la pressupostada, és també una necessitat que objectiva els veritables esforços en la gestió de la prescripció i per tant, de la despesa farmacèutica.
Què creu que pot aportar la majoria de gestors de les organitzacions?
Fidels al compromís de fer sostenibles les seves entitats i el model, i alhora, de complir amb un servei públic de qualitat, molts gestors creuen que l’autonomia de gestió basada en la confiança en la seva professionalitat i la dels seus equips esdevé essencial. Hi trobem moltes ganes de demostrar la capacitat dels òrgans de govern i dels seus equips directius.
Confien en les seves capacitats per innovar internament les seves organitzacions i per recuperar la confiança dels professionals i dels pacients.
Es precís, però, que els agents socials siguin responsables i capaços de sacrificar a curt termini una part del poder adquisitiu dels professionals en un context en el que poden créixer les llistes d’espera. No estan en perill els llocs de treball.
Són temps difícils en els que trobarem solucions d’ampli espectre els gestors confien en ells mateixos i en les seves organitzacions, en la cooperació i en les solucions locals, també en el compromís i en l’incentiu pactable amb el professional en relació als resultats i la productivitat, més enllà dels acords convenials. Volen continuar avançant per compartir i no per competir, i els avalen totes i cadascuna de les experiències que en tot Catalunya són avui evidents pel que fa a compartir professionals, serveis, compres, etc. Poden generar propostes de racionalització, especialment de l’atenció continuada en molts indrets, sense entrar en col·lisió amb la funció planificadora de l’autoritat sanitària. Pensen també que, en el marc del model vigent, la diversitat d’instruments de gestió és un valor en què cal invertir dins d’un sistema públic, mentre que la uniformitat devalua el model. Es troben oblidats fora del triangle relacional administració-ciutadans-professionals. Molts d’ells fan “mea-culpa” de molts errors comesos per poca proactivitat al posar en valor les coses fetes, en resposta a les iniciatives pròpies i a les fomentades des del Departament i del CatSalut. Tenen il·lusió i volen ser responsables i reconeguts.
Ens consta, per part del Departament i del CatSalut, la consideració que se’ls té. Ens consta també la preocupació i l’interès del CatSalut per trobar el necessari espai que reactivi el valor i el reconeixement dels gestors, perquè en el fons l’anomena’t “Model Sanitari Català” és un model de gestió.
‘Parlem aviat de la sosteniblitat micro’, demanen moltes veus del sector.
Què opina la majoria de responsables de la gestió de les entitats? On posem les prioritats a curt termini?
En primer lloc cal mantenir el volum d’ingressos sense perdre, per part de les tarifes, la repercussió de l’IPC en les mateixes com ha estat una constant en els darrers anys. Les entitats amb plans d’empresa o pactes previs anuals acordats amb el CatSalut, per raons diverses, han de tenir la certesa del compliment dels seus objectius d’ingressos per al proper exercici, o bé renegociar de forma possibilista els terminis dels mateixos i la incorporació al costos de la despesa financera, de trobar finançament.
Un element de certesa, que és necessari determinar i confirmar el més aviat possible, és el suport econòmic al cost de la implementació del VII Conveni Col·lectiu de la xarxa.
Contribuir a determinar una DMA de gestió, alternativa a la pressupostada, és també una necessitat que objectiva els veritables esforços en la gestió de la prescripció i per tant, de la despesa farmacèutica.
Què creu que pot aportar la majoria de gestors de les organitzacions?
Fidels al compromís de fer sostenibles les seves entitats i el model, i alhora, de complir amb un servei públic de qualitat, molts gestors creuen que l’autonomia de gestió basada en la confiança en la seva professionalitat i la dels seus equips esdevé essencial. Hi trobem moltes ganes de demostrar la capacitat dels òrgans de govern i dels seus equips directius.
Confien en les seves capacitats per innovar internament les seves organitzacions i per recuperar la confiança dels professionals i dels pacients.
Es precís, però, que els agents socials siguin responsables i capaços de sacrificar a curt termini una part del poder adquisitiu dels professionals en un context en el que poden créixer les llistes d’espera. No estan en perill els llocs de treball.
Són temps difícils en els que trobarem solucions d’ampli espectre els gestors confien en ells mateixos i en les seves organitzacions, en la cooperació i en les solucions locals, també en el compromís i en l’incentiu pactable amb el professional en relació als resultats i la productivitat, més enllà dels acords convenials. Volen continuar avançant per compartir i no per competir, i els avalen totes i cadascuna de les experiències que en tot Catalunya són avui evidents pel que fa a compartir professionals, serveis, compres, etc. Poden generar propostes de racionalització, especialment de l’atenció continuada en molts indrets, sense entrar en col·lisió amb la funció planificadora de l’autoritat sanitària. Pensen també que, en el marc del model vigent, la diversitat d’instruments de gestió és un valor en què cal invertir dins d’un sistema públic, mentre que la uniformitat devalua el model. Es troben oblidats fora del triangle relacional administració-ciutadans-professionals. Molts d’ells fan “mea-culpa” de molts errors comesos per poca proactivitat al posar en valor les coses fetes, en resposta a les iniciatives pròpies i a les fomentades des del Departament i del CatSalut. Tenen il·lusió i volen ser responsables i reconeguts.
Ens consta, per part del Departament i del CatSalut, la consideració que se’ls té. Ens consta també la preocupació i l’interès del CatSalut per trobar el necessari espai que reactivi el valor i el reconeixement dels gestors, perquè en el fons l’anomena’t “Model Sanitari Català” és un model de gestió.
1 comentari:
Evidentment, crec que s'ha donar valor a la figura del gestor i no caure en el parany de ser solament administradors de recursos.
En alguns moments he arribat a pensar que en el triàngle que esmentes de "administració-ciutadans-professionals" els gestors hem quedat fora i alhora enfontats als vèrtex d'aquest triangle. I això no és gens bo i més en aquests temps de crisi. S'ha recuperar la figura del gestor professionalitzat, que es mogui per paràmetres de gestió i que tingui l'autonomia suficient basada en la confiança i la professionalitat.
I que aquest no sigui percebut com l'enemic públic, dins i fora de l'organització; altrament sigui visualitzat com a facilitador de la tasca dels professionals dins l'organització i corretja de transmissió de les iniciatives de l'administració, ja que ha col·laborat estretament amb ella.
Totalment d'acord amb la resta de reflexions que fa en Boi.
Joan Grané
Publica un comentari a l'entrada